Política y sociedad

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

  Aquesta enquesta és la primera que es va publicar al Ara (5-5-24).  L'electorat a Catalunya ha donat un cop de timó. L'independentisme cau per les guerres intestines entre ERC i Junts. I malgrat tot, ERC és necessari per formar qualsevol govern. Un govern PSC-PP-Vox arriba els 68 què son majoria absoluta, però aquesta fórmula no sembla massa realista, o potser si. Veurem. Malgrat totes les combinacions, el PSC surt com salvador de no se sap què. Però ERC què perd la Generalitat, te el comandament per fer investir Illa, la pregunta clau és quin preu li farà pagar?  

  Sèrie Dinamita (Tricicle) El tòpic electoral diu que avui és dia de reflexió i demà 12-M hem d'anar a votar. Per fi la campanya electoral s'ha acabat. Però la reflexió ve acompanyada per una cataracta de notícies dels actes electorals d'ahir a la nit. És una manera de seguir en campanya. Potser en el  15 de juny de 1977 -primeres eleccions democràtiques a Espanya- tenien raó d'esser, però caldria revisar-les. Una consigna ho acapara tot, "passar pàgina" diu el PSC-PSOE. La gent que vàrem a anar a votar el referèndum (il·legal) del 1-O, no hem passat cap pàgina, però els partits independentistes han fet un paper tant galdós i depriment, amb baralles i retrets permanents, que no és d'estranyar que molts tinguin dubtes per anar a votar. Aniré a votar i no per Illa precisament. Perquè la gent que s'absté fa  la feina bruta per el 155. No val a badar. 

  Entrevista de Carla Turró amb Jordi Mir El partits polítics son una eina imprescindible entre la ciutadania i l'engranatge del Estat. Una societat sense partits polítics, no pot ser mai una democracia. Els partits polítics han d'expressar la diversitat d'opcions de la societat. El problema és quant  aquests partits polítics és transformen en màquines electorals, on la obediència al líder deixa fora de joc qualsevol que posi en qüestió al líders i la seva maquinària. A més, el nostre sistema de partits, al ser amb llistes tancades fa encara més difícil la diversitat dins del mateix partit. No hi ha connexió entre els candidats escollits per el partit i el seu electorat, perquè l'obediència cega al partit deixa sense possibilitats de relació entre el candidat i els electors. Hi ha una altra qüestió, els partits polítics son màquines de feina per els seus partidaris, que des de molt joves entrant a formar part d'aquesta maquinària. Els defectes i virtuts d'una s

  Entrevista de Carla Turró Aquest sens dubte és un cartell molt estrany. En primer lloc, el candidat a l'exili Carles Puigdemont no mira directament al elector. Sembla mirar al paisatge o ves a saber on . No tinc clar les raons per fer aquest cartell. Potser deuen pensar en un perfil baix. Però el candidat és prou potent -ex President de la Generalitat, destituït per l'article 155- per haver optat en altres situacions. No porta el cotxe ell, li treu dinamisme i subratlla més aviat passivitat. Sembla anar amb el cotxe oficial algun lloc indeterminat. Com bon usuari, porta el cinturó de seguretat posat, sembla que no vol que els Mossos d'Esquadra li posin una multa. Definitivament, a mi no s'ha m'acudiria haver-ho fet, però sempre hi ha gent més llesta que jo per decidir-hi. 

  En un món digital, encara hi ha debats (sic) a les TV. Hi ha una part de la població què prefereix veure la TV. Per això les TV especialment les privades, el seu esbiaix resulta com perillós. Segurament, sempre hi ha indecisos, però el que és segur, és que no son els de les dretes, aquest son de idees fixes. La desaparició de Cs farà augmentar els percentatges de PP i Vox. La gent de dretes ho te clar, no així la gent de centre esquerre. Son més dubtosos, fan transferències de vots els partits, segons el seu estat d'ànim. Aquests debats son rituals, no serveix per aclarir idees, potser per descartar definitivament un candidat/ta, però poca cosa per tanta parafernàlia i pompositat. Tots parlen com si poguessin obtenir la majoria absoluta, però això és una quimera. Caldran pactes, i alguns els hi costa tant!